Perquè mai mhavia parat a pensar en tot allò,
detingudament,
pensar en totes les petites coses que van passar,
que vaig viure i sentir...
Perquè no hi havia pensat fins avui?
Perquè sempre et venia mal record quan intentaves recordar alguna de les tardes...?
I totes les altres coses què...?
Aquella nit animant-la... pequè plorava, o la nit que ella parlava sola, i vaig riure, o les anades a la seva habitació, aquella nit rient, aquells amagatalls als armaris, aquelles converses tant divertides, aquelles mirades al mirall llarg, pintades de ungles, passegades, cinemes per la nit... mirades de fotos de frança a la seva habitació...
¿Porque? Dime porque. Perquè esteu tant lluny... Perque ara que penso en tot això em sembla tant llunyà, tant... un sentiment tant diferent a tots els que havia tingut derrerement... Com havies sigut capaç d'oblidar tantes coses...
Roçava la felicitat, com l'altre vegada, desprès vaig caure en picat, i ja, nosé perquè, se'm va quedar una idea equivocada al cap de tot allò.
Què passa amb les pujades de nivell amb ell? Que cada dia canviavem de classe. I reiem. Reiem i el pintava amb estrelletes, dientli que l'estimava moltissim, que el trobaria a faltar.


Piensa en Lucy.