estava sentat al costat del banc, sense dir res.

-hola

ell es va posar a plorar

-sh, no vull que ploris, què pasa? sh..
-no t'en vagis.. necessito que estiguis aquí, perdo tot si et deixo anar
-què dius..
-t'estimo desde fa temps, molt temps. per com ets i et comportes, per com parles crides i rius, per les coses que fas, per les coses que em fas fer cuan sóc amb tu, per tot. t'estimo pels pastissos de xocolata dels dilluns nit, pels testos pintats de color vainilla, pels balls de flamenc al menjador, per les teves pintades d'habitació, pels teus antojos, per les teves ganes de canviar-ho tot, pels teus batuts en xocolata nata llimona tronja maduixa cindria i més, per els teus ullets que brillen, pel teu cabell groc, t'estimo perque et dius lilian i perque t'encanta la paraula encantador, per lo carinyosa que ets, per les teves manetes, pels teus llabis i
-a,
-tranquila, sabia que t'ho prendries així, pero esque t'ho volia dir avans de que te'n anessis a Calella
-no m'en vaig al final, volia estar aqui més temps
-a,
-a mi també m'agrades