To know that you are everything I need

-ah! l'acabo de veure, i.. no m'he pogut estar d'escriure!



jo estaba sopant a dalt, i.. han trucat a l'interfono
pensava que era l'ignasi que em picava perque baixés un ratet al parc com haviem acordat amb tots, pero al sentir la veueta que deia desde baix de les escales 'lili..', me'n he donat compte de que no era ell.
el jose? no.. a aquelles hores no..
ah! el tobajas! potser.. ell.. no..


-ei-tens un movil per trucar?
-ah.. sí sí


pujo les escales, pensant en el perquè d'aquella visita. havien vingut tantsols per buscar un movil amb el que trucar? doncs vaja.. almenys els havies vist.. portaves dos dies esperant trucades seves i, mira! se't presenten a casa a mitja nit demanant per un movil. bé, pujo a casa i.. agafo el movil.


-lilian que fas? estás sopant. que pesats, que volen
-ai mama, ara va, que volen un movil


baixo corrent, nerviosa, després d'haver-me posat les arrecades volant, i haver-me posat el cabell a lloc, com sempre faig.
surto, amb cara de emprenyada, i di


-el movil..
-ah, mersi

en aquell moment, no sabia que dir. què tal un.. quedeuvos un ratet per aqui no? o.. no ens vem veure al final.. o.. no ho sabia.
estaba el tobajas devant meu, i ell parlant pel telèfon.
desitjant que em digués algo o que es quedessin un ratet més.


-va cristian, he de anar a sopar
-un moment un moment 'plis'...



-bé, deixa aquí el movil cuan acabis, jo me'n vaig a dalt
-ok, fet


pujo a dalt, em sento a la taula


-ah! meu posat un altre tomàquet! què faig jo menjant-me això?
-menjet aixo sino et clabo una clatellada! ja està bé lilian, erets petita que deboraves els tomàquets, naves als resteurants i tels menjaves cruus, i ara..


em menjo el tomàquet. els macarrons.


-postre!-ni hablar! estic tipíssima
-oh si.. has menjat tant..


em miro un altre cop al mirall, em torno a posar bé els cabells..


-baixo a baix 'mami'


li faig un petò, obro la porta de casa, i baixo com una estampida.
amb les xancletes fent el seu típic soroll emprenyador, 'clik clak clik clak'.

-el movil?
-allà, gracies, però no contesta
-a què pol has llamao tio?
-nose.. pero no era su voz


després d'aquestes paraules, iniciem una conversació. d'aquelles en les que JO sempre trec el tema. d'aquelles que, cuan un tema ja no dona prou suc, com li dic jo, he d'anar pensant en el següent. per aixi mai quedar-nos callats


després es posen a jugar a bàsquet amb dos que estaben al costat. amb el andrés i el isaac, que estaben més aborrits que jo que sé jajaja, tots pensidets..


jo sentada als columpis amb els de pamplona, fent-lis classes de geofrafía sobre catalunya i espanya i tot, i el tobajas i ell jugant a bàsquet


-pirem nosaltres
-val

tota passota, com si rés, com si no m'importés


-vina lili vina


que COLLONS volía el tobajas, que em cridi ell! no el tobajas! no!


-què?
-nose, es igual.. ara ja.. me'n vaig.. oh oh..
-jaja
-demà em tindràs aquí a la piscina
-pobre de tu


perquè COLLONS m'ho havia de dir el tobajas? no.. no podía venir ell?


-té el meu móvil
-no me'l apuntaré..
-burro jaja


pujen a la moto


-bueno, adéu cristian ia ens veurem!


i brrum.


nosé perquè COLLONS escric tot, amb paraules textuals, i tot això, si no hi ha res d'interessantbé, ara li demano el telèfon al cristian pel msnsaps

saps saps saps m'agrada vastant